Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Mots de ritual per a Electra


Josep Palau i Fabre

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
135
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
desembre 2014
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Color
Pàgines:  
80
ISBN:  
978-84-94342-53-0
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


L’exili va escindir la cultura catalana durant el primer franquisme entre aquells que van marxar del país per respirar aires de major llibertat i aquells que s’hi van quedar per viure sovint en un exili interior. Palau i Fabre, que viuria tots dos exilis abans de tornar-se a instal·lar definitivament a Catalunya l’any 1962, va dedicar Mots de ritual per a Electra a l’ineludible amor incestuós entre Electra i el seu germa Orestes —la resistent interior i l’exiliat— per tal de fer front amb la contundencia necessaria a la tirania que s’havia instal·lat a la patria.
Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare, disfressat amb una personalitat fingida. Alla es trobara amb la seva germana Electra, que també camuflara la seva identitat, i entre tots dos es consumara una relació incestuosa que donara un impuls definitiu a l’acompliment de la venjança. Aquesta reescriptura del mite classic és un crit d’alerta de gran lucidesa davant la necessitat de reconciliar una cultura escindida pels exilis, abans de proposar la construcció d’un projecte comú.
Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragedia en la cultura contemporania com a espai crític excepcional.




Josep Palau i Fabre
Poeta, autor teatral, contista i assagista, va néixer l’any 1917 a Barcelona, on va morir l’any 2008. La seva trajectoria va estar lligada a grans personalitats de la cultura del seu temps, com Pablo Picasso, Antonin Artaud, Octavio Paz o Jean Cocteau.
Va estudiar lletres a inicis dels anys quaranta i es va mantenir clandestinament actiu durant el franquisme, dirigint la revista Poesia (1944-1945), fundant l’editorial La Sirena i ajudant a posar en marxa la revista Ariel (1946-1951). A mitjan anys quaranta, va obtenir una beca del govern frances per anar a París, on va viure fins als anys seixanta.
En la seva producció, destaquen el volum Poemes de l’Alquimista (1952) on recull bona part de la seva producció poetica, a més del cicle teatral dedicat a la figura de Don Joan, amb La tragedia de Don Joan (1951), Don Joan als inferns (1952) i Esquelet de Don Joan (1954), entre d’altres. Així mateix, cal destacar els seus textos de reflexió teorica sobre el teatre La tragedia o el llenguatge de la llibertat (1961), El mirall embruixat (1962) i Antonin Artaud i la revolta del teatre modern (1976), a més de les nombroses pagines que va dedicar a Pablo Picasso.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici