Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica VII: La societat i el camí personal


Joan Brossa
Gloria Bordons (edició)
John London (edició i proleg)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
136
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
febrer 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
158
ISBN:  
978-84-94342-57-8
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica VII: La societat i el camí personal aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, pero l’espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.


A la tragicomedia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d’un cinema conta les seves experiencies de guerra. Pero, per que hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel·lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d’una novel·la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un genere diferent: pantomima, dialeg sentimental, i melodrama.


El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una “tragedia”, pero la seva essencia teatral i filosofica va més enlla d’aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l’estetica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escenica.


Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a “sainet”, conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una historia paral·lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de “la muntanya alegre”. També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acrobata (que cau d’un trapezi i sembla morir).




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Gloria Bordons




John London


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici