Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica IX: L’ofici de viure


Joan Brossa
Núria Santamaria (proleg)
Gloria Bordons (edició)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
138
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
febrer 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
162
ISBN:  
978-84-94342-59-2
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica IX: L’ofici de viure Les obres aplegades en aquest nou fascicle de poesia escenica de Joan Brossa —Objecte principal, El sabater, El rellotger i Gran Guinyol— van ser escrites durant la primera meitat de l’any 1957. El rumb de compromís social (per dir-ne d’alguna manera), que l’autor havia decidit introduir en els seus escrits al començament de la decada ja havia quedat fixat com a parametre poetic en ferm i els recursos que poc o molt s’havien fet servir en peces anteriors s’aclimataren selectivament en uns textos que eludeixen les classificacions generiques emprades en d’altres ocasions (farsa, tragicomedia, etc.) i es presenten, ras i net, com a «obres».


L’índole socialment compromesa d’aquestes no és incompatible amb una preocupació central per l’individu. Si molt convé, un aspecte és complementari de l’altre, perque la solidaritat i la justícia només són possibles entre individus lliures, i en la recerca de l’emancipació personal, per assolir la plenitud en l’ofici de viure, els consemblants no sempre són aliats, de vegades per niciesa, de vegades per cobdícia.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Núria Santamaria




Gloria Bordons


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici