Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El carrer Franklin


Lluisa Cunillé


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
141
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
74
ISBN:  
978-84-94366-55-0
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Som en una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s'esforçaven per posar fre a aquesta barbarie social, perque la majoria de gent ja ha estat desnonada.

Al carrer Franklin ara és el torn d'un matrimoni format per un taxista i una senyora de cos masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a impartir classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets. El govern britanic, que esta repartint entre els familiars les cendres de la seva il.lustre primera Ministra Margaret, ha fet arribar a una veina de la parella un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força magnetica i poden arribar a amagar uns perillosos efectes secundaris. I mentre el matrimoni s'esta amb tots els mobles de casa seva al mig del carrer, arribara el governador del Banc d'Espanya, preocupat perque ha perdut una carta d'amor compromesa, precisament dins el taxi del marit de la professora de cuplets.

Una farsa esbojarrada amb que Lluisa Cunillé s'acosta al drama de la crisi economica que esta redefinint alguns models socials del nostre temps, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una llar i una feina per poder viure dignament.




Lluisa Cunillé
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Apres moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).

Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí, com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se serena o Saló primavera.

Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actualment, forma part del Comite de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici