Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   La festa major de Gracia / Tierra sin primavera
Edició a cura de Just Cortes. Epíleg de Just Corte

Lluís Capdevila


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
2
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
juny 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
280
ISBN:  
978-84-94401-60-2
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


La festa major de Gracia (1952) és un sainet que, mig de veres mig de broma pero amb un marcat to de denúncia, exposa la situació difícil dels refugiats catalans a França en el context de les esperances que desperta, a mit­jan i final de la decada dels quaranta, la victoria aliada en la Segona Guerra Mundial, en la mesura que l’anhel més gran que tenen els refugiats és la concreció del retorn a la patria, així com la restauració del regim republica un cop les democracies occidentals hagin contribuit a fer fora del poder el general Franco, una circumstancia que els ha de permetre abandonar la sala d’espera que és l’exili.

Tierra sin primavera (1954), escrita en llengua castellana, és una satira descarnada d’un regim dictatorial que evoca, obviament, el del general Franco, així com de l’Espanya d’aquells anys foscos de repressió injustificada per part dels vencedors, desigualtats immenses entre rics i pobres i oprobis constants als vençuts de la ma d’un regim aparentment solid i consolidat, pero que, en el fons, esta podrit i corcat per les seves propies miseries i contradiccions. L’obra, de caracter coral, amb cent i escaig personatges i de considerable extensió, barreja drama amb humor, realisme amb evocació poetica, i es desenvolupa, un rere l’altre i en contraposició, al llarg dels diferents escenaris que poblen, de grat o per força, la munió de tipus que Capdevila retrata: d’un costat, els espais immunds dels oprimits; de l’altre, els habitats luxosos pero degradats dels opressors, i, enmig, els ínfims espais de llibertat i de rebel·lia en que esclata la contestació al regim i al dictador, finalment derrotats i enderrocats.




Lluís Capdevila
(Barcelona, 1893-Andorra la Vella, 1980) és un dels escriptors més singulars, i alhora un dels més prolífics, de la dra­matúrgia catalana de l’exili republica. Si bé avui dia el seu nom és desconegut per al gran públic, aixo es deu al fet que —com s’esdevé amb la immensa majoria dels seus companys de ploma— l’exili, la carena del qual mai no va remuntar, li va estroncar la trajectoria professional i el reconeixement de que gaudia fins a l’ensulsiada. I és que, abans de 1939, l’escriptor Lluís Capdevila és conegut amb escreix pel públic barceloní, si més no per un sector molt específic d’aquest: les classes menestrals i populars, assistents habituals del teatre que es representa en els escenaris del Paral·lel i lectores fidels d’una certa mena de novel·les i de les capçaleres populars, deganes de la premsa nostrada, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gracia, de les quals Capdevila, a la decada dels vint, n’és el director i un dels principals redactors.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici