Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Don Joan o el festí de pedra


Moliere / Jean-Baptiste Poquelin
Cristina Genebat (traducció)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
152
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
novembre 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
96
ISBN:  
978-84-94483-93-6
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Don Joan és, per a tothom, la imatge del seductor. Quan alguna cosa és la imatge d’alguna altra cosa, el mirall, que és el que retorna la imatge, es converteix en la presó. En el lloc on els nostres comportaments individuals es reconeixen a ulls de tothom. El consol. La força de la «manada» perque res, ni ningú, s’aparti massa dels altres. La por. Com a punt de sortida i d’arribada. La por, sempre la por. Don Joan té por. De la responsabilitat, de les dones, de Déu, de la mort, de la vellesa, d’ell mateix... i per aixo fuig, s’amaga, lluita, sedueix, fornica... i per damunt de tot vol ser lliure, i per aconseguir-ho provoca i repta tota forma d’autoritat. Els mites són la destil·lació de l’essencia de qui som i de com ens comportem. Per més que ens esforcem a ser originals sempre hi ha alguna cosa que ens posa en relació amb els altres. El mite. Allo que compartim. El teatre ha revisat una vegada i una altra aquests patrons perque, sense deixar de ser-ne presoners, puguem, segons l’epoca en que ens ha tocat viure, sentir-nos-hi reflectits. Volem que el nostre Don Joan estigui fet de totes aquestes contradiccions. Ens agradaria aconseguir que, del seu mirall, en sortís un reflex contemporani i encegador, un cop de llum, que acabi seduint a qui se’l miri.
David Selvas, director de l’espectacle




Moliere / Jean-Baptiste Poquelin
Jean-Baptiste Poquelin, conegut com a Moliere, és el comediograf més significatiu del teatre classic frances. Actor, director i autor, va guanyar-se el favor del públic de la seva epoca gracies a les seves comedies, que sovint van suscitar fortes polemiques a causa de la virulencia amb que es denunciaven determinats comportaments socials de les classes benestants.
L’any 1664, Tartuf va ser prohibit per la seva denúncia de la hipocresia religiosa, i l’any següent Don Joan va provocar un important escandol, que tanmateix no va li va fer perdre el favor del rei Lluís XIV. Entre 1668 i 1670, obtindria encara un gran exit amb L’avar i El burges gentilhome. Va morir l’any 1673 a causa d’una infecció pulmonar després d’haver tingut un atac mentre representava la seva última obra, El malalt imaginari.



Cristina Genebat
Llicenciada en Art Dramatic per l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2000 i en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2004. Des d’aleshores ha estrenat una vintena de produccions com a actriu i ha traduit una altra vintena d’obres. Les més recents com a actriu són Les noies de Mossbank Road, dirigida per Sílvia Munt, Un aire de família, dirigida per Pau Dura; Hedda Gabler, d’Ibsen, dirigida per David Selvas; El curiós incident del gos a mitjanit, de Haddon i Stephens; Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltes; L’hort dels cirerers, de Txekhov; La forma de les coses i Coses que deiem avui, de Neil LaBute, dirigides per Julio Manrique. També ha treballat a les ordres d’Alex Rigola, Josep Maria Mestres, Ariel García-Valdés, Magda Puyo, Marta Angelat, Toni Casares i Ramon Simó, entre d’altres, en peces de Shakespeare, Mamet, David Hare i Howard Barker. A la televisió l’hem pogut veure en series com Ventdelpla, Majoria absoluta, Infidels i La Riera, emeses per TV3, i en els telefilms Mentiders, a les ordres de Sílvia Munt; Alan muere al final de la película, dirigida per Xavier Manich; L’étrangere, de Carlos Pinhero, i Codi 60, a les ordres de Carlos Martín Ferrera. Com a traductora, és responsable de les traduccions d’Incendis i Cels de Wajdi Mouawad, estrenades per Oriol Broggi i La Perla 29 al Teatre Romea i a la Biblioteca de Catalunya respectivament; La partida i Senyoreta Júlia, de Patrick Marber, Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltes, i Oleanna, de David Mamet, estrenades al Teatre Romea; American Buffalo, també de Mamet, L’onada, d’Ignacio García May, Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, estrenades al Teatre Lliure, i també ha traduit, entre d’altres, Marivaux, Neil LaBute, Jez Butterworth i David Greig.
Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici