Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica X: Fregolisme o monolegs de transformació (1965-1966) [1]


Joan Brossa
Héctor Mellinas (edició i proleg)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
167
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
octubre 2016
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
176
ISBN:  
978-84-94545-51-1
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica X i XI: Fregolisme o monolegs de transformació (1965-1966) recullen el volum de textos que Joan Brossa dedica al transformista italia Leopoldo Fregoli en homenatge a la seva naixença. El poeta convertira la metamorfosi que caracteritza la figura de l’actor italia en la clau de volta de la seva ideologia artística, un concepte que es materialitza en la necessitat de síntesi comunicativa i en la transversalitat de la creació poetica.

La característica principal de les trenta peces que trobem en el conjunt és que, com dira un dels personatges de La porta oberta: «Ah! No semblava sinó que els personatges fossin sempre la mateixa persona. Com si un artista interpretés ell sol tots els personatges de la comedia... Que estrany, oi?».

La tria d’una disciplina escenica per a un sol interpret s’escau —per l’eminencia de l’acció— amb la intenció de Brossa de mostrar el poder de l’individu en relació a la societat. En conclusió, doncs, l’evident contingut reivindicatiu del volum permet a Brossa de dotar de densitat un espectacle que, en la seva concepció i praxis inicials, tenia per finalitat entretenir el públic.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Héctor Mellinas


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici