Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica XII: Icones per a 1962


Héctor Mellinas (proleg)
Joan Brossa (edició i proleg)


  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
169
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
octubre 2016
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
216
ISBN:  
978-84-94545-53-5
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica XII: Icones per a 1962 és un recull de quatre peces de maduresa que Joan Brossa escrigué els primers seixanta, en un moment d’experimentació escenica en que critica de manera contundent aquells elements que inhibeixen el lliure albir de l’individu.

En una conjunció de mimesi i intertextualitat, Brossa s’inscriu en una tendencia iconoclasta que palesa la submissió de l’individu als poders sociopolítics executors del franquisme a Catalunya i convida l’espectador a prendre part activa en la realitat que l’envolta.

Amb aquestes peces, el lector contemporani observara el compromís ideologic del poeta, no només pel que fa a qüestions públiques, sinó també per la finalitat i la reivindicació de l’escena com a medi i mitja a l’hora de proposar un incendi que purifiqui la comunitat del dolor i la culpa d’una traició historica.



Héctor Mellinas





Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici