![]() ![]() |
|
Novetats
| Temàtiques
| Col·leccions
| ![]() ![]() ![]() |
El teatre, a més de ser un esdeveniment lúdic de primer ordre, és també, molt sovint, una eina de reflexió reivindicativa i alliberadora. D’una manera molt singular ho és el teatre metaforic i de fonaments democratics que, potser amb no gaire encert, se l’ha titllat habitualment de teatre de l’absurd. Després de la recent victoria de Donald Trump com a president dels EUA, es veu encara més la urgencia d’enfortir els elements naturals de la condició humana quant a la independencia i a la llibertat, tant personal com col·lectiva. Aquesta obra, escrita abans del relleu presidencial a Whashington, remarca, a través d’un adolescent catala i d’un vell afroamerica, com és d’important lluitar per aquests valors irrenunciables i l’esforç que cal fer per assolir-los. ![]() Joan Guasp Joan GUASP (1943, Consell, el Raiguer de Mallorca), és un autor teatral d’una llarga trajectoria. Té més de trenta obres publicades, la majoria d’elles representades a diferents indrets dels Paisos Catalans. També és novel·lista i ha escrit diferents llibres de relats breus i literatura infantil i juvenil. Una de les seves facetes més singulars és la d’aforista, fins al punt de ser el creador de l’únic Museu de l’Aforisme que es coneix, situat a la seva vila natal. Ha estat i és col·laborador de diferents publicacions periodiques d’arreu, i va ser director de la revista El Mirall, de l’OCB, entre el 2010 i 2015. Com a dramaturg, té publicades les obres Kabyl, Fills de l’espera, La Torre Eiffel, la tetralogia Viatges inevitables, el monoleg Irene Némirovsky, Fumar d’amagat, El venedor de cacauets, O. W. i La Coca Cola calenta, entre d’altres. El 2016 publica Llull: l’amic de l’Amat en aquesta editorial. |
Tots els Drets Reservats . |
|