Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica XIII: Quatre peces ataviques
Per l'abril, El cavall blanc, La careta colgada, T

Joan Brossa
Héctor Mellinas (edició i proleg)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
177
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
abril 2017
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
152
ISBN:  
978-84-94701-54-2
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica XIII: Quatre peces ataviques és un recull d’obres escrites a final dels anys cinquanta amb les quals Joan Brossa qüestiona el dogma en que, de manera irreflexiva, una comunitat converteix una religió. I, per extensió, posa en dubte la validesa de qualsevol mitologia més enlla del seu reconeixement com a artefacte literari.

Si a Per l’abril i El cavall blanc —totes dues de 1957— la literatura és objecte de crítica per la capacitat alienadora que té respecte de la realitat, a les peces de 1959 que presentem, La careta colgada i També, cal sumar-hi la intenció del poeta de recrear la mitologia fundacional d’Occident.

El lector observara, a més, que el poeta sembla resoldre aquestes qüestions mitjançant la creació d’espais lliures de convencions, el denominador comú dels quals no és altre que el propi cos i les seves capacitats, d’acord amb una concepció ancestral (i fins socialista) de l’home.




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Héctor Mellinas


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici