Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica XIV: Ballets i operes
Normes de mascarada, El ganxo,Caça de raça, Els qu

Joan Brossa
Xavier Serrat (proleg)
Héctor Mellinas (edició)


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
179
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
abril 2017
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
184
ISBN:  
978-84-94701-55-9
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica XIV: Ballets i operes recull una de les vessants més experimentals del teatre de Joan Brossa: la inversió de generes típicament burgesos en favor d’una teatralitat que «es governi per les seves propies lleis i que tiri cap a unes altres possibilitats», com el mateix poeta afirma a El ganxo (1957), una peça breu que il·lustra el mecanisme subversiu de que Brossa se serveix en els presents textos.

Si a Normes de mascarada (1948/50-1954) i a Troupe (1964) trobem escenes de dansa en les quals el ball és un pretext per a l’expressió del cos dels interprets com a marionetes dels fils ideologics del poeta, a les operes parlades Caça de raça (1945-1962) i Els quatre elements (1947-1964) Brossa se serveix de la grandiloqüencia i l’exacerbació propies del genere per reivindicar l’ideal d’un home nou que no caigui en l’engany d’un temps «tan poc carregat de perdó, que tothom necessita l’ajut d’algú altre».

Un compendi de teatre post-dramatic, doncs, que es regeix per les paraules de Juan Gris amb que Brossa encapçala les Normes: «Cap obra destinada a esdevenir classica no pot tenir un aspecte semblant al de les obres classiques que l’han precedida».




Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».



Xavier Serrat




Héctor Mellinas


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici