Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   La importancia de ser Frank


Oscar Wilde
Cristina Genebat (traducció)
Victoria Camps (proleg)

  
Temàtiques:  
Titol original:  
The Importance of Being Ernest
Idioma:  
Català
Idioma original:  
Anglès
Col·lecció:  
Volum:  
8
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
febrer 2108
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
124
ISBN:  
978-84-94834-32-5
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


La gloriosa trajectòria d'Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l'acusava d'indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d'haver estrenat aquesta comèdia. L'escriptor, que no es refaria d'un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d'una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d'aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

Amb el suport del Departament de Cultura.





Oscar Wilde
Va néixer a Dublín el 16 d’octubre de 1854. Va estudiar a Oxford, on va ser deixeble del crític i historiador de l’art John Ruskin (1819-1900) i de Walter Pater (1839-1894), estudiós de la pintura prerafaelita i defensor de la idea antivictoriana que el valor de l’art es mesura sobretot per la intensitat de les sensacions que transmet, una idea que Wilde va subscriure al llarg de totes les seves obres.

Després d’una primera incursió al món de les lletres, amb el recull Poems (1881), i molt abans d’escriure les seves grans obres narratives, encapçalades per El retrat de Dorian Gray (1890) i El crim de Lord Arthur Savile (1891), comença la seva carrera escènica l’any 1880 amb Vera o els nihilistes estrenada a Nova York el 1883, amb un resultat tan advers com el que conegué, el 1891, i també a Nova York, la seva segona obra, La duquessa de Pàdua.

Potser Wilde hauria renunciat a les seves aspiracions si l’empresari i actor George Alexander (1858-1918) no l’hagués animat a escriure una «comèdia moderna», El ventall de Lady Windermere, escrita el 1892. Empès per l’èxit obtingut, el 1893 estrena Una dona sense importància i, el 1895, La importància de ser Frank (l’obra que, segons els crítics, havia fet riure com mai els anglesos) i Un marit ideal.



Cristina Genebat
Llicenciada en Art Dramatic per l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2000 i en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2004. Des d’aleshores ha estrenat una vintena de produccions com a actriu i ha traduit una altra vintena d’obres. Les més recents com a actriu són Les noies de Mossbank Road, dirigida per Sílvia Munt, Un aire de família, dirigida per Pau Dura; Hedda Gabler, d’Ibsen, dirigida per David Selvas; El curiós incident del gos a mitjanit, de Haddon i Stephens; Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltes; L’hort dels cirerers, de Txekhov; La forma de les coses i Coses que deiem avui, de Neil LaBute, dirigides per Julio Manrique. També ha treballat a les ordres d’Alex Rigola, Josep Maria Mestres, Ariel García-Valdés, Magda Puyo, Marta Angelat, Toni Casares i Ramon Simó, entre d’altres, en peces de Shakespeare, Mamet, David Hare i Howard Barker. A la televisió l’hem pogut veure en series com Ventdelpla, Majoria absoluta, Infidels i La Riera, emeses per TV3, i en els telefilms Mentiders, a les ordres de Sílvia Munt; Alan muere al final de la película, dirigida per Xavier Manich; L’étrangere, de Carlos Pinhero, i Codi 60, a les ordres de Carlos Martín Ferrera. Com a traductora, és responsable de les traduccions d’Incendis i Cels de Wajdi Mouawad, estrenades per Oriol Broggi i La Perla 29 al Teatre Romea i a la Biblioteca de Catalunya respectivament; La partida i Senyoreta Júlia, de Patrick Marber, Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltes, i Oleanna, de David Mamet, estrenades al Teatre Romea; American Buffalo, també de Mamet, L’onada, d’Ignacio García May, Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, estrenades al Teatre Lliure, i també ha traduit, entre d’altres, Marivaux, Neil LaBute, Jez Butterworth i David Greig.



Victoria Camps


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici