Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   Poesia escenica XVIII: La realitat i les seves substitucions
La sal i el drac, Pastoral dins una alcova, L'anell sota el guant, Festa de la lluna plena, Tríptic

Joan Brossa
Albert Mestres (proleg)
Héctor Mellinas (edició)

  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
199
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
Desembre 2018
Format:  
165 x 120
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
260
ISBN:  
978-84-94927-09-6
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Poesia escenica XVIII: La realitat i les seves substitucions reuneix cinc obres escrites per Joan Brossa entre 1956 i 1957 que posen en joc la capacitat de l'home per a la ficció com a eina de transformació del seu entorn -especialment advers en el context franquista en que es desenvolupen els arguments d'aquestes peces.

Com garanteix un dels amics de L'anell sota el guant, . D'aquesta manera Brossa aconsegueix de (re)crear un espai obert eminentment artificial a partir d'una descripció acurada dels trucs i dels ginys amb que s'executen disciplines artístiques que no obeeixen a la representació mimetica de la realitat.

En aquest volum, per exemple, el lector descobrira com funciona un assaig de teatre a La sal i el drac, s'introduira en un armari magic a Pastoral dins una alcova i participara d'una batalla de confetti a Festa de la lluna plena. És així que podra reconeixer els mecanismes d'aquests jocs, tal com Brossa escriura a Tríptic, com a , que no és altre que la societat catalana dels darrers cinquanta.

Amb el suport del Departament de Cultura.





Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un autor prolífic en tots els generes que practica. Comença la seva trajectoria durant els anys quaranta, de la ma de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948). Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan comença a ser conegut des del punt de vista literari gracies a la publicació de Poesia Rasa i els volums poetics que el seguiren, i de tota la Poesia escenica (entre 1973 i 1983). En el terreny plastic, la seva obra no comença a difondre’s fins al 1986, data de la primera exposició antologica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposa com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.
Tot i que considera el seu teatre com a «poesia», el nombre de peces teatrals escrites és superior al de poemaris: més de tres-centes vint peces, de llargada molt desigual. Se n’hi troben de presidides pel dialeg, d’altres per l’acció, o d’altres pel tema, en que sempre es pot descobrir d’alguna manera el particular «enraonar a partir del silenci» de Brossa.
La present edició vol posar a disposició del públic lector tota l’obra teatral del poeta en petits volums que en facilitin la lectura i la representació. La intenció és la de fer reviure la poesia escenica de Brossa des de la mateixa concepció que ell en tenia: «jo entenc el teatre com una activitat retreta dintre regions poetiques».




Albert Mestres
Albert Mestres (1960) ha publicat els llibres de poesia O res (1991), A sac (1999) i Tres (2001), les novel·les Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998) i La tercera persona (2001), els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000), els textos dramatics La bufa (1998), Dramatic i altres peces (2002) i Vides de tants (2003), i juntament amb Monica Piera El moble a Catalunya. L’espai domestic del gotic al modernisme (1999).
Ha col·laborat amb els grups Zootrop, la Fura dels Baus i OOFF Companyia i ha estrenat l’opera La petita bufa (1995), la contafaula La llet del paradís (1996), les actuacions poetiques Comedia (1998) i Paradís (2003), els espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), les obres Dramatic (2002), Vides de tants (2003) i Peça cua per a l’ “informe per a una academia” de Franz Kafka (2004), i el concert- recital El rastre d’Orfeu (2002). Ha dirigit Do’m d’E. Casases (2003) i Informe per a una academia de Franz Kafka amb cua d’Albert Mestres (2004), i ha codirigit Sata-Suite Bufa-na de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny (2002).
Ha traduit el marques de Sade, Villiers de L’Isle- Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Barrico, J. Worms i D. Edwards.




Héctor Mellinas


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici