Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   El gran inquisidor
Traducció de Nina Avrova i Anna Soler Horta

Fiódor Mikhailovitx Dostoievski


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
1
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
març 2008
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
48
ISBN:  
9788492408092
Preu:  
10 €
Stock:  
Disponible


A El Gran Inquisidor, probablement el capítol més celebre d’Els germans Karamazov, l’última novel·la de Dostoievski i la seva obra cabdal, l’Ivan llegeix a l’Alioixa un poema seu que descriu la trobada entre el cardenal gran inquisidor i Jesús, que ha tornat entre els homes. Les figures de Jesús i de l’inquisidor representen dues maneres diferents d’entendre la religió: l’una qüestiona, inquieta i obliga a estar alerta; l’altra consola i protegeix a canvi de la submissió. ?Són dues tasques complementaries o incompatibles? La paradoxa es teixeix amb els raonaments que, en nom de la fe, va embastant l’inquisidor en presencia d’un Jesús que l’escolta amb una actitud d’infinita paciencia.
“N’hi ha que s’han rigut de l’obscurantisme i del caracter retrograd de la meva fe. Aquesta colla de pocavergonyes i d’imbecils, pero, no serien capaços ni en somni de concebre una negació de Déu tan contundent com la que exposo a El gran inquisidor […]. No és possible trobar a Europa una expressió d’ateisme tan potent com aquesta. No és com un infant, doncs, que crec en Crist, i ho confesso. El meu hosanna ha passat a través del gresol del dubte.”
Paraules de Dostoievski adreçades als estudiants de la Universitat de Sant Petersburg el 30 de desembre de 1879, abans de la lectura d’El gran inquisidor.



Fiódor Mikhailovitx Dostoievski
Fiódor Mikhailovitx Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) va ser un dels grans novel·listes russos. Atret per les teories dels socialistes utopics francesos, Dostoievski va entrar en relació amb cercles revolucionaris; a conseqüencia d’aixo, l’abril de 1849 va ser detingut. D’aquell període de reclusió i de treballs forçats —que van agreujar l’epilepsia que patia—, en va extreure personatges i idees per a les seves obres.
El 1864 és l’any de la mort de la seva dona i del seu germa, que Dostoievski va afrontar com una fatalitat ineludible. Esperonat per les necessitats materials, va emprendre llavors la redacció d’una de les seves grans novel·les, Crim i castig (traduida al catala per Andreu Nin, 1929), i el 1866 va publicar El jugador (traducció catalana de Reyes García Burdeus i Teresa Camanes Gasulla, 2006). La pressió dels creditors el va empenyer a abandonar Rússia i a viatjar per Europa en companyia de la seva nova esposa, Anna Grigórievna Snitkina. Va ser una epoca penosa pero també d’una activitat intensa, fruit de la qual van sortir a llum obres com L’idiota (1868; traducció catalana de Josep M. Güell, 1982) o L’etern marit (1870; traducció catalana de Francesc Payarols, 1929), que li van proporcionar una gran fama i la possibilitat de tornar al seu país, on va ser rebut amb entusiasme.

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici