.
xx
T
E
A
T
R
E
N
A
C
I
O
N
A
L
D
E
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
ISBN: 978-84-121295-4-0
Eduardo De Filippo
Traducció de Carme Arenas Noguera
Pròleg de Gregorio Luri
LES VEUS INTERIORS
Eduardo De Filippo
LES VEUS
INTERIORS
Eduardo De Filippo (1900-1984). Al llarg de la seva vida
va treballar com a actor, primer en la companyia fami-
liar i posteriorment en companyies pròpies que van tenir
gran èxit de públic a Itàlia. Entre la seva extensa pro-
ducció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cu-
piello (1931), Questi fantasmi (1946), Le voci de dentro
(1948), La grande magia (1948), La paura numero uno
(1951), Mia famiglia (1953), Bene mio, core mio (1956),
Sabato, domenica e lunedì (1959), L’arte della comme-
dia (1964), Il contratto (1967), Il monumento (1970) o Gli
esami non fi niscono mai (1973). En l’àmbit del cinema
va ser actor, director, productor i guionista, de vegades
amb treballs de gran renom internacional com és el cas
de l’adaptació feta per ell mateix de la seva obra Filume-
na Marturano, que Vittorio De Sica va dirigir amb el títol
de Matrimonio all’italiana (1964).
Les veus interiors. Nàpols poc després del fi nal de la
guerra. Els germans Saporito malviuen en la misèria,
mentre assisteixen a l’esfondrament de la vella empresa
familiar dedicada al lloguer de material per a festes po-
pulars. Els seus veïns, la família Cimmaruta, subsisteixen
amb certa comoditat gràcies a uns quants negocis més
o menys tèrbols que els asseguren el plat a taula. Però
una sorprenent denúncia per assassinat trasbalsarà la
precària convivència del veïnat i el sumirà en una crei-
xent confusió entre sospites, mentides i veritats.
.
LES VEUS INTERIORS
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a l’editor
o a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer
còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Edita: Arola Editors
1a edició: febrer del 2020
© del text: hereus de l’autor
© del pròleg: Gregorio Luri
© de la traducció: Carme Arenas Noguera
Revisió: Albert Arribas
Disseny gràfic: Arola Editors
Disseny portada: Fèlix Arola
Impressió: Gràfiques Arrels
ISBN:
Dipòsit legal:
Polígon Francolí, Parcel·la 3
43006 Tarragona
Tel.: 977 553 707
Fax: 902 877 365
arola@arolaeditors.com
arolaeditors.com
Col·lecció Textos a Part
LES VEUS INTERIORS
Eduardo De Filippo
Traducció de Carme Arenas Noguera
Pròleg de Gregorio Luri
- 7 -
VEUS INTERIORS. ALGUNES RESSONÀNCIES
GreGorio Luri
I
Eduardo De Filippo: «Quan escric, escolto persones que
parlen dins meu».
II
Eduardo De Filippo, una de les figures més rellevants
de l’escena italiana del segle passat, va néixer al barri
napolità de Chiaia el 24 de maig del 1900 i va morir a
Roma el 31 d’octubre del 1984. Deixà la seva signatura
en seixanta-dues comèdies, entre les quals ressalten
les que va escriure en la immediata postguerra: Napoli
milionaria! (1945), Filumena Marturano (1946), Questi
fantasmi (1946) i Le voci di dentro (1948), que és la que
aquí ens interessa.
Per pressions empresarials ineludibles, Le voci di
dentro va ser escrita a correcuita, en set dies, a l’habitació
d’un hotel de Milà, però les presses no li resten gens
de qualitat ni a la progressió dramàtica, admirable; ni a
l’agilitat narrativa, molt viva; ni al riquíssim diàleg, tan
- 8 -
teatral, entre text i escena El resultat és, aparentment,
una comèdia. Però només aparentment. L’obra no es
deixa encasellar fàcilment i això afavoreix les seves pos-
sibilitats interpretatives, tant per al director i els actors
com per als espectadors.
Més endavant, De Filippo inclourà Le voci di dentro
a la recopilació que va titular Cantata dei giorni dispari,
que reuneix les seves obres que reflecteixen els dies tris-
tos, foscos, pessimistes i, en resum, infeliços; a diferència
dels «giorni pari», els alegres, lluminosos, optimistes i,
en resum, feliços. Entre els temes recurrents dels «giorni
dispari» sobresurt la crisi de la família, que, si bé continua
sent un àmbit d’acollida, ja no és una càlida abraçada
que ens rep en néixer, sinó el lloc en el qual la intimitat
revela amb més claredat les nostres misèries quotidianes.
Le voci di dentro és la història d’un dia de finals de
novembre, aquest mes en què la malenconia està lligada
als fulls del calendari i dels arbres.
Stevenson resumia la vida humana d’aquesta ma-
nera: «Ens enamorem, bevem molt, correm aquí i allà
sobre la terra com ovelles espantades». Malauradament,
no es pot generalitzar. També corren d’aquí cap allà
com ovelles espantades els abstemis d’amors, d’alcohol
i d’esperança. A tots, especialment a tots els febles, ens
agermana l’impuls que ens fa córrer sense deixar de
donar voltes, creiem que anem a algun lloc.
- 9 -
III
Deia Kierkegaard, tot i ser un filòsof amb abundants dies
parells, que en el teatre modern el dolent està sempre
representat pels personatges més brillants, mentre que
el bo, el que actua correctament, sol ser un aprenent de
botiguer. Els espectadors actuals trobem ja normal que
una bona part dels personatges del nostre teatre siguin
aprenents de botiguer. Ja no anem a la recerca d’una
grandesa en la qual sabem prou bé que ja no ens reco-
neixerem, sinó a una cita amb el senyor Esteve, malgrat
que ens faci una mica de vergonya reconèixer-nos en
la seva trivialitat carrinclona. Aquí es troba una de les
raons de la nostra desorientació.
En aquesta mateixa línia, Claudio Magris ha dit
que la novel·la moderna és freqüentment la història
d’un individu que, després de partir a la recerca d’un
sentit que no existeix, torna a casa decebut. A la llar, a
mida que va envellint, tot el que podrà rememorar és
la seva minúscula odissea de butxaca.
Però l’art de portar a l’escenari la trivialitat quotidiana
és art, no quotidianitat, i per això la destrivialitza de tal
manera que el que s’esdevé a l’escenari ens pugui repre-
sentar de manera no trivial. Per miserable que sigui la vida
d’un ésser humà feble i espantat, sembla una mica més
densa si és representada, com a metàfora versemblant,
per part d’un artista que sap donar-li el gruix que la ficció
requereix. A la misèria ben narrada, enriquida, per tant,
- 10 -
amb el que acostuma a trobar-se a la vida, li hem donat
el nom de neorealisme. Alguns, per caracteritzar amb més
seguretat el suposat neorealisme de De Filippo, insisteixen
que va ser amic i col·laborador de Vittorio De Sica. Les
veus interiors tenen de neorealista l’art de representar, de
manera reeixida i amb un punt de tendresa, la tragicomè-
dia gens reeixida de la nostra desorientació.
Eduardo De Filippo escriu a les seves Lezioni di teatro
que, gràcies al món de la faràndula, la vida li va passar
en un instant. I donava gràcies a Déu per això. Hem de
fer-li cas. Per això anem al teatre, per trobar-nos amb la
intensitat que li falta a la nostra vida.
IV
Le voci di dentro són neorealisme per tot el que tenen
de neoficcionalisme.
L’obra es desenvolupa, tota ella, en una realitat que
penja de la fragilitat d’una doble ficció, la del teatre i
la de la son dels pobres, enmig del món d’enderrocs de la
postguerra italiana. Els pobres més pobres són aquells
que necessiten pujar a un escenari per prendre visibilitat
i expressar amb les paraules d’un artista el que ben bé
no saben que senten. El més pobre d’entre els pobres
més pobres és el més pobre de somnis, perquè a ell li
manca, fins i tot, l’escenari interior.
El neorealisme és el relat d’una realitat vinguda a
menys: la del present, que no és només miserable per
- 11 -
haver-se quedat sense esperances, sinó perquè està
sobrecarregat d’enyorances. Abans, diu Carlo, «es treba-
llava a consciència». «Avui dia —es pregunta Rosa— ens
podem refiar d’algú?»
Certament, aquella Itàlia del 1948 era un mapa de
runes. Tot semblava que s’havia esfondrat i res no es
mostrava capaç de créixer-hi. Però els homes, tot i que
podem quedar-nos sense futur, no podem deixar de ser
futuritzadors. I si els horitzons exteriors no són visibles,
furguem els nostres interiors cercant les veus que donin
sentit al caos.
Si les ruïnes històriques es poden metaforitzar, és
perquè són ruïnes antropològiques. El que ens mostren
és que l’home és l’únic animal capaç de degradar-se.
O, si es prefereix dir de forma més optimista, que en
l’home tot és qüestió de graus. Qui no sap suportar
degradacions, no sap viure.
És relativament fàcil portar la vida al teatre. És molt
més complicat portar el teatre a la vida. Per això, el diàleg
circular entre el teatre i la vida és una obra senyera de
cultura. El que viu amb naturalitat a la vida corre el risc
de dessecació formalista en pujar a l’escenari. Quan això
passa, la nostra vida li dona l’esquena a la seva prete-
sa representació. La repel·leix. Però si la vida s’hi sent
interpel·lada, és que les formes actuants representen
de manera versemblant alguna cosa essencial d’aquest
ésser metafòric que és l’home. De fet, el teatre no és
- 12 -
possible perquè l’home metaforitzi, sinó perquè ell és, en
la seva essència, metafòric. Cada vegada que ens trobem
amb una concreció viva del nostre ésser metafòric en un
escenari, sabem que estem assistint a la representació
de la nostra actualitat.
V
Un dels millors auscultadors de Les veus interiors, el
gran Toni Servillo, va apuntar que l’obra parla de la ruïna
moral que va seguir a la ruïna material de la Itàlia de la
postguerra. És cert. Aquesta ruïna està explícitament
representada a la casa que Alberto i Carlos Saporito
comparteixen amb el seu oncle Nicola. Però si parlés no-
més d’això no ens resultaria tan actual. Si ha aconseguit
saltar fora del seu context històric original per situar-se
còmodament en el nostre context biogràfic, és perquè
el seu context real és el de la condició humana. La qual
cosa, en aquests temps en què és de bon to afirmar la
fluïdesa de l’humà, resulta summament paradoxal.
Si una obra del passat pot explicar-nos a nosaltres
mateixos el que som en el present, és que, almenys una
part del passat, segueix viu en nosaltres com un present
continu.
VI
Aquesta obra és un lament pel triomf de la descon-
fiança al mateix si de les nostres llars. De la contun-
- 13 -
dència d’aquesta desconfiança dona sobrades proves
el mateix públic que, inevitablement, sortirà amb ella
del teatre. No hi ha aquí cap consciència innocent. Ni
la de l’espectador ho és. Tots els personatges porten
alguna cosa massa humana amb ells mateixos, alguna
cosa fins i tot roïna. Però a tots els sentim propers en
el seu desemparament, en la seva fragilitat, en la seva
impotent exposició a les pròpies febleses.
Recordem que va ser en un teatre grec, fa dos mil
cinc-cents anys, quan els europeus vam sentir per pri-
mera vegada, dins una mateixa tragèdia, el Prometeu
encadenat d’Èsquil, aquestes dues expressions: «con-
fiança cega» i «filantropia». Totes dues van lligades de
tal forma que, si s’enfonsa l’una, l’altra no té forces per
si mateixa per mantenir-se flotant.
Aquí no hi ha somnis innocents, sinó somnis tur-
mentats que ens posen les úniques trampes en què
caiem confiats.
Aquí, la desconfiança és més creïble que la con-
fiança.
«El somni —diu Eduardo De Filippo— és l’espia
d’una gran inquietud que ens atrapa».
En aquesta obra se somia amb un realisme que sem-
bla a vegades mancar-li a la vetlla. Un estaria temptat de
dir que tracta sobre els somnis, donat que el vocabulari
relacionat amb l’oníric està molt present al llarg del seu
desenvolupament (vuitanta-dues paraules). Però és més
- 14 -
freqüent encara el relacionat amb el menjar (cent tres
paraules). Podríem deduir llavors, si ens deixem guiar
pel que s’hi sent, que aquesta obra tracta dels somnis
de la fam. Quan cent grams d’olives i un peu de porc es
consideren un bon sopar per a dos adults i quan un bon
sopar així és l’únic àpat del dia, és difícil no desorientar-se
amb els propis somnis. Les veus interiors són tant les de
les dels indiscrets budells com les de la mala consciència
de qui ha de recórrer a mitjans poc honorables per poder
esmorzar dos ous.
«Allò que tenim a dins, a la nit surt cap enfora», es
lamenta Albert.
Plató suggereix amb el tacte que el caracteritza, per
no donar ales al cinisme, que l’home bo és qui es limita
a realitzar en somnis el que el dolent fa a la llum del
dia. Però en aquesta obra el que hi ha és, per damunt
de tot, penombra. Tanta, que fins els bons la confonen
amb la llum. Per això Alberto acabarà sense estar segur
d’haver somiat els seus propis somnis. Aquí tothom va a
les palpentes i, d’una manera o d’una altra, acaba sent
culpable de les conseqüències imprevistes del seu donar
tombs desorientat. Tots tenen problemes d’adaptació
a la realitat perquè la realitat en què viuen no sembla
gens real. Hi ha un clar ressò calderonià en aquestes
paraules d’Alberto: «No ho sé! Ja no ho sé! Ni tan sols
estic segur si ara estic dormint o somiant, o bé si estava
despert quan dormia i somiava».
- 15 -
Si podem anomenar ànima a això que interpel·la
el que efectivament som des de la distància del millor
que podem arribar a ser, aquests personatges són molt
pobres d’ànima. Però l’ànima personal no és —ens va
dir també Plató— sinó la nota a peu de pàgina del text
de la nostra vida política.
VII
«El món —va confessar en una ocasió De Filippo— és
bàsicament un gran escenari i la vida és una comèdia
feliç o trista segons les circumstàncies. Per viure, els
homes s’han d’adaptar a recitar la comèdia». Però a Les
veus interiors cap personatge sembla dotat del sentit
de l’oportunitat i, per tant, de la virtut de la prudència.
Tampoc el Quixot tenia aquest sentit, però ser un heroi
inoportú pot ser còmic, mentre que ser un trivial ino-
portú només crea incomoditat. Una incomoditat trista
i casolana i, per això mateix, familiar. Tan familiar, que
podria ser vergonyosa si De Filippo no la fes, miraculo-
sament, entranyable.
El que es desenvolupa a l’escena no és en si mateix
entranyable, però els personatges no ens resulten aliens,
i, en jutjar-los, sentim que posem alguna cosa nostra a
la banqueta dels acusats.
Portem amb nosaltres aquest somni íntim de la
modernitat que va inaugurar el Frankenstein de Mary
Shelley: no es pot ser bo si no s’és feliç o, dit d’una
- 16 -
altra manera, no es pot ser ric moralment si s’és pobre
felicitàriament.
Per a la consciència moderna, l’infeliç és el bon
salvatge, és a dir, el que pot justificar legítimament la
seva amoralitat. D’aquí que, sovint, l’espai públic es
converteixi en una competició política per exhibir majors
nivells d’infelicitat. De Filippo juga amb nosaltres quan
ens deixa en el dubte de si algú capaç de gaudir de dos
ous per esmorzar no té merescuda la nostra sospita
d’immoralitat.
Ens agradaria que, en acabar l’obra, De Filippo es
corporeïtzés a l’escenari i, com aquell pastor protestant
que va deixar la seva feligresia plorant després d’un
sermó sobre la passió de Crist especialment dramàtic,
ens digués: «no us preocupeu, amics, que tot podria
ser mentida».
Però és cert que confonem certeses amb sospites
amb massa facilitat, i que sovint ens comportem com
farsants que es prenen massa seriosament a si mateixos.
Tenim molt més a l’abast el somni capritxós que el
pensament rigorós. De somiar no se n’aprèn. El que cal
aprendre és a moure’s en la vigília, perquè tots som res-
ponsables del que posen en marxa els nostres somnis.
- 17 -
VIII
Qui es manifesta al final és Nicola, l’oncle d’Alberto
i Carlo Saporito, encara que només el primer el pot
comprendre.
Nicola —la veu interior que amb prou feines se
sent— no parla, encara que es fa notar molt. Va decidir
prescindir de paraules i comunicar-se per mitjà de pe-
tards i escopinades. La seva màxima aspiració sembla
ser morir-se conservant íntegra una part, si més no,
de la seva dignitat. Les úniques paraules que li sentim
són també les paraules del seu comiat: «Per favor, que
hi hagi pau». Aquesta és la utopia raonable, i per això
inabastable, d’aquesta obra.
L’oncle Nicola sembla voler representar el més íntim
de Les veus interiors i, si això és així, ell és, doncs, l’ex-
pressió d’una gran desconfiança. No veig jo en Nicola la
veu muda del poble italià, sinó la ironia d’un home que
contempla des de l’altura (la ironia és l’art de la distància
justa) el ridícul teatre del món.
No és, exactament, la imatge de la incomunicació,
sinó de l’aïllament selectiu i lliurement triat. És un teòric
o, més aviat, un Diògenes modern, que li llança al món
petards en lloc de lladrucs i, a les persones, escopinades
en lloc de paraules. Per què hauria de parlar si ja ningú
no escolta? Si estem envoltats de sords, per què no
optar per la mudesa?
- 18 -
De Filippo va declarar en una entrevista que neces-
sitava un personatge que representés la saviesa. I va
afegir que la saviesa no pot parlar. Però —podem dir
nosaltres— pot ser escoltada en el seu silenci i en els seus
gestos. Això és el que Carlo és incapaç d’entendre. Ell
no comprèn el seu oncle. El considera un extravagant,
que «no parla perquè no vol». Només Alberto creu que
l’oncle Nicola té «tota la raó, de no voler parlar amb
ningú», ja que «la humanitat ha perdut la vergonya».
Alberto i Nicola comparteixen un desig de llunyania.
Alberto reconeix fins i tot que de vegades no li importaria
ser un mico. No té ni idea de la proximitat del seu desig
del que Descartes, el gran racionalista, va expressar en
una carta a un amic, on escriu: «Tant de bo hagués estat
tan savi com sembla que els salvatges consideren els
micos; és a dir, els salvatges s’imaginen que els micos
podrien parlar si volguessin, però no parlen perquè ningú
no els posi a treballar».
«Parla, que jo et batejo», li va dir un dia el cartesià
cardenal de Polignac a un mico del jardí reial.
Alberto s’estimaria més anar en direcció contrària
i callar per deixar de ser un home i no sentir aquestes
veus interiors seves que tant de rebombori provoquen
a l’exterior.
- 19 -
IX
Tota la trama de Le voci di dentro es pot resumir amb
aquesta faula de Schopenhauer: Un dia molt, molt fred
d’un gèlid hivern, uns porcs espins van provar d’ajun-
tar-se per donar-se escalfor els uns als altres, però en
intentar-ho es van clavar les pues i es van veure obligats
a separar-se de nou.
Aquesta natural dificultat dels porcs espins per a
la seva imprescindible vida en comú a Schopenhauer
li sembla molt humana. També nosaltres necessiten
l’escalfor mútua per viure, però no acabem d’aprendre
a donar-nos escalfor sense fer-nos mal. No dominem el
difícil art de la distància justa. Tant és així, que de vegades
fem mal a les persones que més necessitem perquè no
tenim altra forma de sentir que no estem sols.
Wittgenstein citava amb freqüència aquesta faula,
Freud la va tenir en gran estima i Luis Cernuda es va
inspirar en ella quan va escriure: «Com els eriçons, ja
sabeu, els homes un dia van sentir el seu fred. I van voler
compartir-lo. Llavors van inventar l’amor. El resultat va
ser, ja sabeu, com en els eriçons».
X
1948. Acabada la guerra, enderrocat el feixisme, que-
den els homes, guaitant-se perplexos els uns als altres.
I ara què? «Ara —va respondre la realitat de manera
imperiosa—, campi qui pugui».
- 20 -
És fàcil comprendre per què tants crítics consideren
obvi que De Filippo ha posat en escena les hipocresies
d’una família burgesa. Així s’evita pensar que de te fabu-
la narratur. Però el 1976 De Filippo va declarar: «Aquesta
comèdia és encara més rellevant avui que el 48; vivim
en mals temps [...]. I el deure d’un artista és demostrar
a la societat la realitat, per desagradable que sigui».
Esclar que, com hem estat repetint, la realitat artís-
ticament mostrada —ben narrada— és més que realitat.
És art. És natura conreada. I l’art, com ens va dir i ens
va mostrar Lucreci, el poeta que ha mostrat amb més
bellesa el desconsol, és aquesta gota de mel que es posa
a la vora del got perquè sigui més fàcil d’empassar una
medicina amarga. En aquest sentit tot art, inevitable-
ment, és conservador. I hem d’estar-ne agraïts.
XI
Certament, De Filippo va sentir moltes veus diferents
al llarg de la seva vida. També va gaudir de les veus
alegres dels dies parells. Per això és creïble la picada
d’ullet còmplice que ens dirigeix amb la mirada final
d’Alberto al mesquí del seu germà Carlo. Aquesta mi-
rada i la llum que entra per la finestra semblen anunciar
l’aurora d’un dia parell, perquè amb totes les seves greus
i estrambòtiques imperfeccions; amb totes les seves mi-
sèries, ferides, traïcions i travetes; amb totes les seves
«mentides i torrentades de paraules» (Matilde); amb la
- 21 -
seva fàcil caiguda en la sospita... amb tot això, a la fi,
el que queda és la fragilitat de la família i la possibilitat
de rescatar cada dia la fe perduda entre la trivialitat de
les nostres punxes de porc espí.
La pietat és l’acceptació, sense estridències, del que
és més gran, molt més gran que nosaltres per saber
esperar el seu retorn.
Francament: aquesta interpretació optimista no ha
estat sempre tinguda en compte. En algunes posades
en escena, l’obra es tanca amb Carlo caient en el somni
profund de les seves veus interiors. Però jo m’estimo
més suggerir a l’espectador la possibilitat de prendre
seriosament les paraules de Pasquale: «No puc estar
tot el sant dia escoltant-me». Cal escoltar també la vida
lluminosa dels dies parells.
GreGorio Luri
EQUIP ARTÍSTIC
Direcció Xavier Albertí
Escenografia i vestuari Llorenç Corbella
Il·luminació Ignasi Camprodon
So Jordi Bonet
Caracterització Àngels Palomar
Dramaturgista Albert Arribas
Ajudant de direcció Roger Vila
Ajudant d’escenografia Llorenç Corbella Burgués
Producció
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
Temporada 2019-2020
Direcció artística de Xavier Albertí
Patrocinador del TNC: Fundació Damm
El text d’aquesta edició s’ha publicat abans de l’estrena al
TNC. Hi pot haver, doncs, diferències amb el text representat
i algun canvi d’última hora a l’equip artístic.
REPARTIMENT
Les veus interiors es va estrenar a la Sala Gran del Teatre
Nacional de Catalunya el 7 de maig del 2020 amb el
repartiment següent:
rosa Cimmaruta Mercè Aránega
aLberto saporito Pere Arquillué
maria Laura Aubert
L’onCLe niCoLa Joan Anguera
eLvira Marta Bessa
CarLo saporito Joan Carreras
Capa D’anGeLo Roger Casamajor
anieLLo armitrano Alberto Díaz
teresa armitrano Marina Gatell
miCheLe Oriol Genís
matiLDe Àurea Márquez
LuiGi Bernat Quintana
pasquaLe Cimmaruta Lluís Villanueva
serGent Joan Anguera
LES VEUS INTERIORS
(1948)
PERSONATGES
rosa Cimmaruta
maria, minyona
miCheLe, porter
aLberto saporito
CarLo, el seu germà
pasquaLe Cimmaruta
matiLDe, la seva dona
LuiGi, fill
eLvira, filla
un serGent, sergent major de la policia
aGents De seGuretat
L’onCLe niCoLa saporito
Capa D’anGeLo
teresa amitrano
anieLLo amitrano
- 27 -
ACTE PRIMER
Una cuina bonica i lluminosa a can Cimmaruta. Pri-
meres hores d’un bon matí de finals de novembre.
Rosa, amb to de veu discret, submís: Només Déu sap el
que costa que et despertis.
MaRia, entra badallant. Una sabata posada i l’altra a la
mà. Tota mandrosa i ensonyada, seu per calçar-se l’altre
peu: Al matí no em voldria aixecar mai... Estic escruixi-
da... amb l’estómac regirat...
Rosa: No tens cap dret de queixar-te. Tu, al vespre, a
les nou te’n vas al llit; ara són dos quarts de vuit... has
dormit exactament deu hores i mitja. Què diantre!
MaRia: Si no en tinc ni per començar, senyora, ni per
començar. Cadascú té la naturalesa que té. I a més,
qualsevol cosa, quan es comença s’ha d’acabar. Jo al
vespre em poso a dormir, però quan al matí em ve a
despertar, encara no he acabat la son.
Rosa: Filla meva... a tu t’ha picat la mosca tse-tse!
MaRia: I què vol que li digui, senyora. Ja pot estar segura
que si hagués nascut mestressa, m’hagués fet una casa
només amb dormitoris.
- 28 -
Rosa: Però en canvi has nascut criada, i si no et lleves
aviat al matí, ja et dic jo que perdràs la feina.
MaRia: No, senyora, no ho digui ni en broma. Aquí hi
estic bé. El senyor és tan bo... La senyora també! Tothom
dorm força. Només vostè sembla que tingui brases al
llit. Si no fos per vostè...
Rosa: O sigui que m’he de revestir de paciència, oi?
M’estàs dient que per fer-te contenta hauria de deixar
casa meva i anar-me’n?
MaRia: No... només que si vostè dormís com els altres,
estaríem en pau amb els angelets.
Rosa: Mira, si no hi fos jo en aquesta casa... (D’una taula
a prop de la finestra agafa trossos de sabó i se’ls mira
satisfeta.) Aquesta vegada m’han sortit molt bé: m’estic
perfeccionant. L’altra vegada, quan es van assecar, es
van esberlar tots, i va quedar-ne una tercera part... en
canvi ara... (Agafa espelmes de damunt la mateixa taula.)
I també les espelmes. (Provant-les:) He aconseguit que
em surtin dures com una bugia esteàrica d’abans de
la guerra. Maria... (Maria s’ha tornat a adormir amb la
boca oberta de bat a bat.) Maria...
MaRia, com si es despertés per primera vegada: Eh? Ja
és l’hora?
Rosa: Vinga, fuig, encara t’he de despertar! Ho diré al
meu germà Pasquale i et despatxarem.
- 29 -
MaRia, convençuda: Encara no he acabat la son: no l’he
acabada, encara!
Rosa: Ja n’hi ha prou d’aquest color. Aixeca’t i vine cap
aquí. (Maria se li acosta de mala gana.) Mira que bé que
m’ha sortit aquest sabó; i aquestes espelmes...
MaRia: Molt boniques.
Rosa: La guerra alguna cosa bona ens ha deixat. Qui
ho hauria arribat a pensar mai, abans de la guerra, que
faríem espelmes i sabó a casa...
MaRia: A més de l’estalvi, hi ha també la satisfacció.
Rosa: Jo m’hi he ben especialitzat. Quasi que estic per
posar una botiga. Tu, però, l’altre dia, per distracció, vas
llençar el greix de la carn; no ho tornis a fer, perquè és
llàstima. Tots els greixos que sobren, el rebuig, l’oli de
fregir... ja t’ho he dit moltes vegades, s’han de guardar.
MaRia: Perdoni, senyora.
Timbre interior.
Rosa: Obre la porta.
Maria surt per la porta principal i torna amb Michele.
Michele, seguit per Maria. Deixa un plat curull de serves
i una bossa d’anar a comprar plena a vessar d’aliments:
Senyora Rosa, bon dia.
Rosa: Bon dia, Michele. (En veure les serves:) Ui... Grà-
cies, te n’has recordat.
- 30 -
Michele: Si no, ja l’haguéssim sentit, el senyor Pasqua-
le. Ahir em va dir: «Si demà al matí no et recordes de
comprar-me les serves, serà millor que no et trobi a la
porteria». Per això ahir al vespre, per no tornar-me’n a
oblidar, abans d’anar-me’n a dormir, vaig posar el plat
damunt d’una cadira a prop del llit. I vaig dir entre mi:
«Així demà al matí, el primer pensament serà veure
passar un quilo de serves...». Senyora Rosa, estan ben
bé al punt de dolçor. Com són, plenes de sucre?
Rosa: Sí, són precioses. No saps com se’n lleparà els
dits, el meu germà.
Michele, posa la bossa damunt la taula: I aquí té la
compra.
Rosa: T’has recordat de tot?
Michele: Aquesta és la llista que em va donar ahir al
vespre: repassi vostè mateixa. Si hi falta alguna cosa no
serà pas culpa meva. Serà ben bé que el meu cap ja no és
el que era: una mica la misèria, una mica la «tarantel·la»
que ballo del matí al vespre amb els llogaters!
MaRia, sense més ni més: Uix, quin malson que he tingut
aquesta nit! Ara em ve al cap... Era allà, a la cuina que
netejava els bròquils per al sopar. M’estava asseguda a
prop de la finestra amb els peus repenjats en una altra
cadira. Tallava els bròquils i anava posant els trossos dins
d’un bol. Quan tot de cop, de dins d’una fulla n’ha sortit
un cuc: un cuc blanc amb un caparró negre. Se’m queda
mirant i em diu: «Bravo... ara, per culpa teva m’acabo
- 31 -
de quedar sense casa. Tant se val, tranquil·la». «I on ani-
ràs?», jo que li dic. «On vols que vagi, vaig a l’església,
m’agenollo i reso». «Doncs jo també hi vinc! T’acom-
panyo.» I hem sortit plegats. De cop i volta s’ha posat
a ploure, el cuc m’ha mirat i ha dit: «Tinc un paraigua».
L’ha obert i al cap d’una estona érem davant l’església.
La porta principal estava tancada. Ell que m’ha mirat i
m’ha dit: «Jo entro igualment, perquè em puc esmunyir
per sota la porta». «I jo?» «Et quedes a fora, jo què vols
que hi faci? Espera que obrin la porta.» «Està plovent.»
«Agafa el paraigua i espera.» I tot esmunyint-se per
sota la porta ha entrat a l’església i ja no l’he vist més.
He obert el paraigua i m’he posat a caminar. Mentre
caminava, amb el paraigua obert, sentia que em queia
una gota d’aigua enmig del cap, sempre al mateix lloc.
I pensava: «El paraigua deu estar trencat... Hi deu haver
un forat». Aixecava el cap... mirava, i el paraigua estava
sencer. «Però aleshores aquesta gota d’on ve?» Pensava
entre mi: «A veure si arribo aviat... així podré tancar
aquest paraigua...» i allargava el pas. Quan de sobte la
gota d’aigua s’ha tornat una guspira: m’ha fet un forat
al cap i s’ha ficat cap endins. De primer m’ha cremat la
llengua, després l’estómac, després els pulmons... En un
moment donat, he sentit que cridaven: «A mi no em
cremis!». Era el cor! Era el meu cor que, perquè no el
cremessin, m’ha sortit del ventre i s’ha posat a córrer.
«Atura’t!», cridava jo... «Atura’t... Com m’ho faré per
viure sense cor!...» A la fi, tota suada i morta de can-
sament, he tombat la cantonada i m’he trobat el cuc
- 32 -
de cara una altra vegada. I ell que m’ha dit: «Si et vols
salvar, agafa aquest revòlver i dispara a aquell captaire
que està assegut a terra a la vorera». I li he disparat...
Però el millor de tot sabeu què ha estat?... Que tan bon
punt li he disparat, el captaire s’ha convertit en una
font... El cuc ha dit: «Tens set?... Doncs beu!». I m’he
posat a beure... Déu del cel, allò no era aigua, era sang...
I jo bevia... i bevia... Quina impressió!
Michele: Mireu quina mena de somni. M’ha regirat
l’estómac.
Rosa: No he entès mai com és possible tenir aquesta
mena de somnis. Encara estic regirada de la nit passa-
da... ara aquesta me l’ha fet recordar. Era a la cuina i
tu, com sempre, em portaves el cistell amb la compra,
l’ampolla d’oli, la fruita i l’enciam... i jo ho endreçava
tot, com faig cada matí. La carn la posava dins del plat.
I de cop sentia: «A mi no m’endreces?». Mirava al meu
voltant i no hi havia ningú. I pensava: «Potser ha estat
una cabòria meva». Al cap de poc, la mateixa veu... «A
mi no m’endreces?» Aleshores obria la porta de la cuina
per veure si hi havia algú a fora. I efectivament hi havia
un cabrit tot bufó que tan bon punt em veia es treia
el barret de copa, deixava el bastó, entrava a la cuina i
em deia: «Fem via, que no tinc temps per perdre». Jo
agafava un ganivet, posava el cabrit damunt la taula i
el degollava tal com es fa amb els cabrits i el posava en
una safata, amb patates novelles i cebes tot al voltant i
cap al forn. Després, ens reuníem tots a taula, al voltant
- 33 -
d’aquest rostit. Jo feia els talls... però allò no era un
cabrit, era un nen ros, tot rinxolat. I l’un se’n menjava
el peu, l’altre se’n menjava la mà, l’altre el caparró. I
tothom feia: «Que n’és de bo! Que gustós que arriba a
ser! I un bon got de vi per tirar-ho tot avall...». m’ha fet
tanta impressió que m’he despertat. I et ben asseguro
que mai més no tornaré a menjar cabrit, ni que em facin
una estàtua d’or massís...
Michele: Si haguéssim de fer gaire cas dels somnis...
Jo, veu?, no somio mai res. Al vespre em poso al llit tan
cansat, que només Déu ho sap! De jove, sí. Quan era
un xicot somiava molt... Però somnis bonics... Somnis
que em feien despertar content, de manera que em
venien ganes de sortir, de treballar, de cantar. Algunes
vegades somiava coses tan boniques que em semblaven
espectacles d’opereta... i, quan em despertava, feia tot
el possible per tornar-me a adormir per veure si podia
continuar el somni. Però aleshores la vida era una altra
cosa. Tot plegat era més fàcil; i la gent era pura, autèn-
tica. Et senties en pau amb la consciència, perquè si un
amic et donava un consell, l’acceptaves de grat. No hi
havia mala fe. Avui dia les llengües s’han embolicat. A
la nit tenim somnis desagradables, com els que ha ex-
plicat la Maria. Ara, si em permeteu, baixo perquè tinc
coses a fer. (A
Maria:) I tu, casa’t ben aviat. D’aquesta
manera, amb un marit al costat, els somnis els tindràs
de color de rosa.
- 34 -
MaRia, divertida: Llavors s’ha de casar també la senyora
Rosa?
Michele: Si la senyora Rosa volgués..., creus que li faltaria
un bon partit?
Rosa, tallant en sec: Si us plau, Michele.
Michele: Que tingueu un bon dia. (Surt.)
Rosa, s’ha fet de dia i apaga el llum: I tu, mou-te, que es
fa tard. Comencem a preparar l’esmorzar, aviat veurem
aparèixer d’un en un els monjos del convent.
MaRia: El primer és el senyor Pasquale.
Rosa: Pobre germà meu. El veig tan xuclat. Cada dia
que passa es fon més dins la pell.
MaRia: Els disgustos, senyora. El senyor Pasquale no
parla... però la processó va per dins...
Rosa: Quina processó va per dins? Es pot saber de quins
disgustos parles?
MaRia: Jo no sé res... ho dic per dir. Tothom té els seus
disgustos.
Rosa: El meu germà no en té. (Comença a moldre el
cafè.) Mentre preparo el cafè per al Pasquale, tu prepara
la crema per a l’Elvira. Agafa els dos ous frescos que he
deixat a la sopera del bufet. (Maria ho fa.) Posa-hi quatre
culleradetes de sucre. (Encén el gas.)
MaRia: A ella, a la senyoreta Elvira, els ous no li agraden.
- 35 -
Rosa: Doncs n’ha de menjar. Una noia de divuit anys, que
treballa tot el sant dia. I a més, amb aquesta feina que fa!
MaRia: Senyora, jo encara no he arribat a entendre
quina mena de feina fa... (Comença a deixatar els ous.)
Rosa, posa una cassola de fang plena de macarrons
que han sobrat del dia abans damunt dels fogons de
gas: Què has d’entendre, tu. Fa d’estenògrafa. L’advo-
cat parla i ella fa determinats gargotets al paper que
després, com que només els entén ella, llegeix i escriu
a màquina tot allò que ha dit l’advocat. Un signe així
de petit... (amb l’índex de la mà dreta marca en l’aire
un petit signe caragolat) per exemple, vol dir: «Senyores
i senyors, siguem valents tots plegats: tot això és molt
seriós...».
MaRia: Amb un signe així de no res?
Rosa: Vet-ho aquí! I es guanya prou bé la vida i s’està
encarrilant. Les torrades per a la meva cunyada?
MaRia: Són allà al damunt. (Assenyala el bufet.) La
senyora Matilde també treballa... arriba al vespre tan
cansada, que no té esma ni de parlar.
Rosa: I doncs què et penses? Haver de batallar amb tota
una clientela de gent extravagant. I tothom vol saber
el passat... el futur... Si Fulano, que és a Amèrica, és
mort... si la dona està embarassada... si porta un nen,
o una nena... Sempre li ho dic: «Has de dir: jo llegeixo
les cartes, i prou...».
- 36 -
MaRia, tota divertida: A mi m’agrada el senyor Pasquale,
el seu germà... quan es posa a fora de la sala, amb un
turbant al cap, i fa entrar els clients. (Riu.) Endavant!
Endavant!
Rosa, tota picada: Ja pots riure, ja. Em sents? Que sigui
el que Déu vulgui! (Sent olor de cremat.) Els macarrons!
Tot per parlar amb aquesta... (Amb una forquilla remena
ràpidament els macarrons de la cassola.)
MaRia: Però si el senyoret els vol així: cremats.
Rosa: Li agraden torrats, però no cremats.
MaRia: No sé pas com s’ho fa per menjar macarrons
acabat de llevar-se.
Rosa: És jove. Està afamat quan se’n va al llit i està
afamat quan es desperta.
MaRia: Vostè se l’estima molt, eh?
Rosa: És l’únic nebot que tinc. I pagaria el que fos per
veure’l centrat... però... és massa despistat. La joventut
d’avui dia...
Matilde, entra en camisa de dormir, per la dreta: Bon dia.
MaRia: Bon dia, senyora.
Rosa: Ara venia a despertar-te.
Matilde: He posat el despertador sota el coixí i l’he aturat
des del coixí mateix, així no he molestat ningú.
- 37 -
MaRia: Pensi si el senyor Pasquale no l’ha sentit fins i
tot de sota el coixí, amb el son tan prim que té... I a
més, pensa en vostè fins i tot quan dorm i sempre està
amb l’ai al cor.
Matilde: I a mi què? Pitjor per a ell.
Rosa: Fes un glop de cafè.
Matilde: No, serà millor que primer m’emprovi el vestit.
MaRia: Sí, millor, si no, si ve el senyor Pasquale ja no
podrà fer res més.
Rosa, treu un vestit d’egípcia del maniquí, encara em-
bastat: Aquí el tens. Ahir al vespre vaig fer els retocs
que volies.
Matilde, es treu la camisa de dormir, i es queda amb
una combinació curta i escotada: I el mantó? (Es posa
el vestit.) L’obertura al davant l’has feta?
Rosa: Fins a sobre el genoll.
Matilde, un cop posat el vestit, seu: Però el tall l’havies
de fer al costat de la cama esquerra, perquè quan m’as-
sec poso la cama dreta sota la cadira i la cama esquerra
la poso endavant. (Fa els gestos que descriu.)
Rosa: No me’n vaig recordar. Vol dir que poses l’esquerra
sota la cadira i la dreta la poses endavant?
Pasquale, entra per la dreta, en pijama; és un home
envellit, porta molt malament els seus cinquanta anys:
Voldria un got d’aigua...
- 38 -
MaRia: Ahir al vespre li’n vaig posar un got ben gros
damunt la columneta, se l’ha beguda tota?
Matilde, desesperada: Has sentit el despertador?
Pasquale: He sentit el despertador...
Matilde: I això és el que fas, l’espieta.
Pasquale: Tinc els nervis a flor de pell. Un sorollet de
no res, un frec lleuger, i de seguida salto... No faig
l’espieta, jo.
Matilde Has vingut a controlar el vestit.
Pasquale: I segons tu no hi tinc dret? No puc veure com
has pensat de presentar-te davant els clients? No m’he
d’adonar del que has tramat amb aquesta alcavota tan
cretina per enlluernar aquells quatre pollosos que venen
a consultar-te?
Matilde: I segons tu m’hauria de presentar vestida de
monja?
Rosa: Una mica d’atreviment bé que cal.
MaRia: Els homes fan córrer la veu...
Pasquale: «Correu, aneu a veure les cames i els pits de
la dona d’en Pasquale Cimmaruta...»
Matilde: Però quins pits? Això (ensenya el cosset del
vestit) és el folre de seda de color rosa.
Pasquale: És de color carn.
- 39 -
Rosa: I què vol dir?
Pasquale: Tu estigues callada, són coses que no n’has
de fer res.
Matilde: Doncs t’ho pregunto jo: què vol dir?
Pasquale: Vol dir que et poses damunt la butaca daura-
da, al fons de la cambra... crees la penombra, i al client
que està assegut davant teu se li’n va el cap, perquè no
sap si es tracta de seda rosa o de carn de veritat.
Matilde, desesperada: Pensa en el que ell vol! Si no et
sembla bé l’ofici que faig, fes alguna cosa i porta tu el
sou a casa! Mare meva, quin home! I quina vida, quina
mena de vida! (Surt.)
Pasquale: I la meva, de vida? Que porti els diners a
casa... i com? Estic cosit de tant dolor! Al llit no em puc
ni tombar...
Rosa: Ves a estirar-te i dorm una mica més. Ja esmor-
zaràs més tard.
Pasquale: Me’n vaig a dormir una miqueta més... Vaig a
patir els mals de l’infern una miqueta més! No t’oblidis
de les gotes. (Surt.)
Rosa: Pobre Pasquale...
MaRia: Encara acabarà al manicomi!
Timbre interior.
MaRia: Qui és?
- 40 -
Rosa: Obre.
Maria surt per la porta principal.
MaRia, tornant: Senyora: és el senyor Carlo Saporito.
Rosa: El germà del senyor Alberto?
MaRia: Sí, els que viuen a la casa del costat.
Rosa: A aquestes hores? I què vol?
MaRia: No es deu trobar bé, perquè tan bon punt ha
entrat ha dit: «Deixeu-me seure, Maria». Se n’ha anat
de cop cap a la cadira, s’ha tret el mocador i se l’ha
passat per tota la cara.
Rosa, s’acosta a la porta i parla des de l’interior: Senyor
Carlo... Senyor Carlo, com us trobeu? Entreu. (A Maria:)
Ajuda’l.
MaRia, torna a sortir, de seguida torna aguantant carlo,
que amb prou feines si pot caminar: A poc a poc. Com
se troba?
caRlo: No ho sé pas. Una d’aquelles coses que et venen
així, quan menys te les esperes... (I continua suant.)
Rosa: Seieu. (Ajudat per Maria, carlo seu.) Voleu un
got d’aigua?
caRlo: No. Em faria més mal que bé: estic tot suat... Com
si portés una bena als ulls. De sobte, quan anava a tocar
el timbre de casa nostra... Ja sabeu que nosaltres tenim
aquell cap de lleó de llautó, i pitjant el nas del lleó, el
- 41 -
timbre sona... No he arribat a tocar el nas del lleó, que se
me n’ha anat el món de vista. Com si estigués enfonsat
deu metres sota terra, i el forat de l’escala em girés de
manera vertiginosa. Si no m’hagués agafat a temps a
la barana, hagués acabat amb el cap dins la galleda de
les escombraries que tenim a la porta.
Rosa: Deveu tenir l’estómac regirat.
caRlo: Jo també ho penso.
MaRia: Ahir, què va menjar?
caRlo: Jo, ja podeu pensar, soc d’una parsimònia fan-
tàstica... És el meu germà Alberto, que de tant en tant
perd la xaveta. Estem sols, de dones a casa no n’hi ha...
ja podeu entendre que cuinar, a part de ser un amoïno,
seria també una despesa inútil. Vosaltres sou dones de
casa i ja ho podeu entendre: no és el mateix cuinar per
set o vuit persones, que cuinar per dues... Dues persones
s’arreglen amb no res. Nosaltres ho comprem tot fet a la
rostisseria; estalviem i en fem més via. Ahir al vespre, el
meu germà Alberto va exagerar una mica. Va tornar a
casa amb una bossa plena de menjar, i ens vam alegrar
el ventre. Va portar cent grams d’olives i un peu de porc.
Vam fer un teva-meva: ara una oliva tu, ara una oliva
jo... i ens vam menjar tots els cent grams... Després vam
atacar el peu... una paraula jo... una paraula ell... «Carlo,
te’n recordes?» «I tant, Alberto!»: amb prou feines si
vam deixar els ossos.
- 42 -
MaRia: I això és el que van menjar? Cent grams d’olives
i un peu de porc entre tots dos?
caRlo Al vespre, què més voleu menjar? I vet aquí que
em vaig començar a trobar malament. He sortit de bon
matí, per anar a la primera missa... cada matí vaig a
l’església, la primera missa no me la perdo mai... i quan
tornava ha passat el que ja sabeu. He trucat al vostre
timbre, perquè si el meu germà em veiés d’aquesta
manera s’espantaria... ja em perdonareu...
Rosa: Ja podeu comptar. Sou a casa vostra.
caRlo: El que sí que us demanaria és un got de vi. Un
got de vi em revifaria.
Rosa: I tant, Maria, porta el vi.
Maria ho fa.
MaRia Aquí el teniu.