Maria Carratalà Van den Wouver (Barcelona, 1899-1984). Música, pianista, docent i crítica musical, periodista, traductora i dramaturga. Esquerrana, catalanista, feminista. A quinze anys estrena la composició Rivière al Conservatori del Liceu, on encara és estudiant. Concertista a París en la dècada dels vint, estrena a Barcelona el 1926 la innovadora Suite Intertonal de Jaume Pahissa. Escriu crítica musical a D’ací i d’allà, La Dona Catalana, Ciutat, entre més publicacions, amb un to corrosiu que li val rebuigs, que ella sosté i que finalment li és reconegut. Poliglota, tradueix Orfeu de Jean Cocteau, escenificat el 1930 a Sitges, també Goethe i Strindberg. És una de les fundadores, el 1931, del Lyceum Club de Barcelona. El 1934 s’adhereix al Congrés Mundial de Dones de París. Autora de quatre obres de teatre, El mantó de Manila, Joventut femenina, i dues de neta visió antifeixista, La mort al parapet (1937) i Florentina (1938). El gener de 1939 el seu rastre desapareix fins el 1950. Mor en la indigència.