Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   LLIBRALEGS


Llatzer Garcia
Marc Rosich
Albert Arribas
Victoria Szpunberg
Marc Artigau i Queralt
Pau Miró
Josep Maria Miró Coromina
Jordi Prat i Coll


  
Tematiques:  
Idioma:  
Catala
Col·lecció:  
Volum:  
147
Enquadernació:  
Rústica.
Edició:  
octubre 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre.
Pàgines:  
132
ISBN:  
978-84-94451-14-0
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Llibralegs. El llibre que teniu a les mans és la culminació d’un projecte creat especialment per a biblioteques, que volia potenciar l’escolta en l’espectador. Volíem que aquest copsés la importancia d’una coma, fruís de la ironia d’un doble sentit o fos complice de paraules que potser no hauria d’estar escoltant. Tot de ben a prop i entre llibres. De tots aquests impulsos, en va sorgir una paraula nova que ens vam inventar: llibraleg. Vam definir «llibraleg» com aquell dialeg teatral entre dos personatges —no més llarg de dotze minuts— on d’alguna manera els llibres, o la materia prima de la qual aquests estan fets, o sigui les paraules, fossin part essencial d’aquesta conversa.

L’ús del llenguatge de la peça d’en Josep Maria Miró és hilarant pero alhora reflecteix comportaments socials que ratllen l’absurd. La proposta d’en Marc Artigau és una festa de rols literaris que destil·la desig, lectura i soledat. En Pau Miró ens dóna la clau d’una peça enigmatica, atmosferica, on res és evident pero on tot traspua dolor i sanació. En Jordi Prat i Coll, confronta dues sensibilitats oposades i com l’una pot contaminar l’altra sense fer soroll. La peça d’en Marc Rosich és una explosió d’imaginació, comedia, malson i dominació, que ens aproxima a l’erotica de les paraules. La Victoria Szpunberg ens mostra la fragilitat de les persones davant les decisions a prendre, dels sorolls a afrontar, dels reptes. En Llatzer Garcia construeix un Jericó particular a partir de la perversió que suposa condicionar futures lectures. I l’Albert Arribas escriu una historia on ens interroguem sobre les futures conseqüencies de l’oblit. Totes elles histories, doncs, molt personals.




Llatzer Garcia
Llatzer Garcia (Girona, 1981). És autor i director de teatre. Ha escrit Au revoir, Lumiere (2003, Premi Ciutat de Sagunt), Sweet Nothing (2007, Premi Ciutat d’Amposta), Vent a les veles (2008, Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Bellas Artes de Madrid), Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010, Festival Temporada Alta, Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011, La cuina, Festival Grec), La terra oblidada (2012, Premi Ciutat de Gandia. Sala Flyhard), i La pols (2014, Premi de la Crítica de Barcelona, Premi de la crítica Serra d’Or. Sala Flyhard, La Villarroel), entre d’altres. També és autor de peces breus com Doppelgänger, Ara em toca a mi i Jericó. Algunes de les seves obres estan traduides al castella i a l’angles, i la majoria han estat publicades. És el dramaturg i director de la companyia Arcadia.




Marc Rosich
Marc Rosich (Barcelona, 1973) és dramaturg, director d’escena i traductor. S’ha format en l’escriptura dramatica a la Sala Beckett. És membre de la productora Teatre Obligatori i forma part de l’equip directiu d’Opera de Butxaca i Nova Creació. Ha estrenat, entre altres, els textos següents: A mí no me escribió Tennessee Williams (Fira Tarrega), Limbo (Gaudí Teatre), Car Wash (Romea – Stuttgart), Rive Gauche (Sala Muntaner), N&N (Sala Beckett), Party Line (Sala Beckett), De Manolo a Escobar, Surabaya (Romea, finalista Premi Fundació Romea 2004), Copi i Ocana (Teatre Almeria, Tantarantana). Ha escrit els infantils Renard amb Clara Peya (Teatre Lliure) i La dona vinguda del futur amb Guille Milkyway (TNC, Premi Butaca teatre familiar 2013). Ha col·laborat amb Calixto Bieito en infinitat de projectes internacionals, entre els quals, Leonce und Lena (Munich), Forests (CDN, Barbican Londres, Birmingham), Camino Real (Chicago), El gran teatro del mundo (Freiburg), Don Carlos (CDN, Mannheim), Voices (Copenhaguen), Plataforma (Romea, Edimburg) i Tirant lo Blanc (Romea, Frankfurt, Premi de la Crítica de Barcelona a la millor dramatúrgia 2009). Ha signat, entre altres, les adaptacions teatrals de Les alegres casades de Windsor (Parking Shakespeare), Las dos bandoleras (Cia. Teatro Clásico), Woyzeck (Parking Shakespeare), Fuegos (Mérida), Hedda Gabler (Teatre Lliure), Mequinensa (TNC), Falstaff (CDN), Pedra de Tartera (TNC), L’odissea (Grec) i Mort de Dama (TNC). Ha escrit els llibrets de les operes Cantos de Sirena (Fura dels Baus, Luzerna), Bazaar Cassandra (Berlín), Java Suite (Basilea), LByron (Liceu, Darmstadt), La cuzzoni (Darmstadt).



Albert Arribas
És dramaturg, director escenic i traductor teatral. Entre els seus darrers treballs com a dramaturg destaquen l’espectacle de creació Sala de miralls, a partir dels últims dietaris de Feliu Formosa, en col·laboració amb Esteve Miralles (Teatre Nacional de Catalunya, 2014); El cant de la gorgona (La Seca – Espai Brossa, 2013) i l’espectacle de creació Si Déu és bellesa, la bellesa existeix? (Un intent d’aproximació teoreticopractic a la noció variable de significat estetic en la vida i obra del pintor finlandes Vilho Lampi a partir de les obres conservades al museu de Liminka), amb Alícia Gorina i Sílvia Delagneau (Festival Grec, 2013).



Victoria Szpunberg
Victoria Szpunberg. Dramaturga i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona, entre d’altres. L’any 2000 és convidada a la Residencia Internacional del Royal Court Theatre amb la seva primera obra, Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo). A partir d’aquell moment, les seves obres s’han estrenat a festivals i teatres nacionals i internacionals, i s’han traduit a diverses llengües. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreografs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a radio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació. El 2013 va rebre el Premi Max a l’autoria teatral catalana.




Marc Artigau i Queralt
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984). És llicenciat en Direcció escenica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor o director ha estrenat: Caim i Abel, Caixes —Premi Talúries de Teatre 2011 i accessit al Premi Nacional Marqués de Bradomín 2011—, Arbres, Aquellos días azules, Un mosquit petit, Ushuaia —Premi Ciutat de Sagunt 2008 i Accessit al Premi Nacional Marqués de Bradomín 2008. Com a dramaturg ha treballat amb Julio Manrique, amb Oriol Broggi, amb Angel Llacer i Manu Guix, i amb Juan Carlos Martel,entre d’altres. Ha publicat les novel·les Els perseguidors de paraules (Ed. Estrella Polar), La cova dels dies (Ed. Fanbooks) i Un home cau amb Jordi Basté (Ed. Rosa dels Vents). En poesia, Primers Auxilis, Vermella i Desterrats. Ha col·laborat a Catalunya Radio i actualment a El món a RAC1.




Pau Miró
Actor, dramaturg i director, és una de les veus més destacades de la dramatúrgia catalana contemporania. Entre els seus darrers treballs cal mencionar Terra baixa, interpretada per Lluís Homar (Temporada Alta, 2014), Dones com jo (Teatre Romea, 2014), Un refugi indie (Sala Beckett, 2012), Els Jugadors (Temporada Alta, 2011, que a Italia va guanyar el prestigiós Premi Ubú com a millor text estranger) o Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004). Durant la temporada 2008/2009 va estrenar La trilogia animal (Temporada Alta, TNC i Festival Grec), per la qual va rebre el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al millor text. Les seves obres han estat traduides a una desena de llengües.




Josep Maria Miró Coromina
Josep Maria Miró (Vic, 1977). Autor de Cúbit, La travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park, El principi d’Arquimedes, Gang Bang (Obert fins l’hora de l’Angelus) o La dona que perdia tots els avions (2009), entre d’altres. Ha rebut nombrosos de guardons pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Born –en dues ocasions, el 2009 i el 2011, i finalista el 2015– o el Frederic Roda en la LXV Nit de Santa Llúcia. També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaquen Neus Catala, un cel de plom, Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y Leonisa o Com si entrés en una patria. Els seus textos s’han traduit a una vintena de llengües i se n’han fet produccions i lectures en una trentena de paisos. També ha dirigit els seus propis textos i obres com El carrer Franklin (Lluisa Cunillé) o La voix humaine (Jean Cocteau i Francis Poulenc). En l’ambit periodístic ha treballat i col·laborat en mitjans com Radio Nacional d’Espanya, Catalunya Radio, Com Radio o El 9 Nou, entre d’altres. El curs 2015-16 s’incorpora com a docent al Grau d’Arts Esceniques de la Universitat de Girona. També ha impartit cursos i tallers a l’Obrador de la Sala Beckett i diversos seminaris internacionals. Des del 2013 és membre del comite de lectura del Teatre Nacional de Catalunya.



Jordi Prat i Coll


Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici