Novetats | Temàtiques | Col·leccions |

ATENCIÓ. Tenim problemes amb les paraules accentuades, estem treballant per solucionar-ho.



   LLIBRALEGS


Llatzer Garcia
Marc Rosich
Albert Arribas
Victoria Szpunberg
Marc Artigau i Queralt
Pau Miró
Josep Maria Miró Coromina
Jordi Prat i Coll


  
Temàtiques:  
Idioma:  
Català
Col·lecció:  
Volum:  
147
Enquadernació:  
Rústica
Edició:  
octubre 2015
Format:  
12 x 16,5
Tintes:  
Negre
Pàgines:  
132
ISBN:  
978-84-94451-14-0
Preu:  
12 €
Stock:  
Disponible


Llibralegs. El llibre que teniu a les mans és la culminació d’un projecte creat especialment per a biblioteques, que volia potenciar l’escolta en l’espectador. Volíem que aquest copsés la importancia d’una coma, fruís de la ironia d’un doble sentit o fos complice de paraules que potser no hauria d’estar escoltant. Tot de ben a prop i entre llibres. De tots aquests impulsos, en va sorgir una paraula nova que ens vam inventar: llibraleg. Vam definir «llibraleg» com aquell dialeg teatral entre dos personatges —no més llarg de dotze minuts— on d’alguna manera els llibres, o la materia prima de la qual aquests estan fets, o sigui les paraules, fossin part essencial d’aquesta conversa.

L’ús del llenguatge de la peça d’en Josep Maria Miró és hilarant pero alhora reflecteix comportaments socials que ratllen l’absurd. La proposta d’en Marc Artigau és una festa de rols literaris que destil·la desig, lectura i soledat. En Pau Miró ens dóna la clau d’una peça enigmatica, atmosferica, on res és evident pero on tot traspua dolor i sanació. En Jordi Prat i Coll, confronta dues sensibilitats oposades i com l’una pot contaminar l’altra sense fer soroll. La peça d’en Marc Rosich és una explosió d’imaginació, comedia, malson i dominació, que ens aproxima a l’erotica de les paraules. La Victoria Szpunberg ens mostra la fragilitat de les persones davant les decisions a prendre, dels sorolls a afrontar, dels reptes. En Llatzer Garcia construeix un Jericó particular a partir de la perversió que suposa condicionar futures lectures. I l’Albert Arribas escriu una historia on ens interroguem sobre les futures conseqüencies de l’oblit. Totes elles histories, doncs, molt personals.




Llatzer Garcia
Llatzer Garcia (Girona, 1981). És autor i director de teatre. Ha escrit Au revoir, Lumiere (2003, Premi Ciutat de Sagunt), Sweet Nothing (2007, Premi Ciutat d’Amposta), Vent a les veles (2008, Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Bellas Artes de Madrid), Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010, Festival Temporada Alta, Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011, La cuina, Festival Grec), La terra oblidada (2012, Premi Ciutat de Gandia. Sala Flyhard), i La pols (2014, Premi de la Crítica de Barcelona, Premi de la crítica Serra d’Or. Sala Flyhard, La Villarroel), entre d’altres. També és autor de peces breus com Doppelgänger, Ara em toca a mi i Jericó. Algunes de les seves obres estan traduides al castella i a l’angles, i la majoria han estat publicades. És el dramaturg i director de la companyia Arcadia.




Marc Rosich
Marc Rosich (Barcelona, 1973) és dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat tant en Periodisme com en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha format en l’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett. Actualment, imparteix classes de dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. De carrera eclèctica, ha conreat tota mena de gèneres, des de l’adaptació de textos narratius fins a l’escriptura de llibrets per a òpera i musicals, des de la creació d’espectacles per a tots els públics fins a les dramatúrgies que ha signat internacionalment al costat de Calixto Bieito. Va quedar finalista al Premi Fundació Romea per la seva peça Surabaya (2004) i ha rebut els Premis de la Crítica de Barcelona a la millor dramatúrgia per Tirant lo Blanc (2007), al millor espectacle familiar per Renard (2016) i al millor espectacle musical per Ocaña, reina de las Ramblas (2019). Com a traductor, acaba d’enllestir les obres completes de Joe Orton.



Albert Arribas

És dramaturg, director escènic i traductor teatral. Entre els seus darrers treballs com a dramaturg destaquen l’espectacle de creació Sala de miralls, a partir dels últims dietaris de Feliu Formosa, en col·laboració amb Esteve Miralles (Teatre Nacional de Catalunya, 2014); El cant de la gorgona (La Seca – Espai Brossa, 2013) i l’espectacle de creació Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?  (Un intent d’aproximació teorèticopràctic a la noció variable de significat estètic en la vida i obra del pintor finlandès Vilho Lampi a partir de les obres conservades al museu de Liminka), amb Alícia Gorina i Sílvia Delagneau (Festival Grec, 2013).





Victoria Szpunberg

Victoria Szpunberg. Dramaturga i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona, entre d’altres. L’any 2000 és convidada a la Residència Internacional del Royal Court Theatre amb la seva primera obra, Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo). A partir d’aquell moment, les seves obres s’han estrenat a festivals i teatres nacionals i internacionals, i s’han traduït a diverses llengües. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació. El 2013 va rebre el Premi Max a l’autoria teatral catalana.






Marc Artigau i Queralt

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984). És llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor o director ha estrenat: Caïm i AbelCaixes —Premi Talúries de Teatre 2011 i accèssit al Premi Nacional Marqués de Bradomín 2011—, ArbresAquellos días azulesUn mosquit petitUshuaia —Premi Ciutat de Sagunt 2008 i Accèssit al Premi Nacional Marqués de Bradomín 2008. Com a dramaturg ha treballat amb Julio Manrique, amb Oriol Broggi, amb Àngel Llàcer i Manu Guix, i amb Juan Carlos Martel,entre d’altres. Ha publicat les novel·les Els perseguidors de paraules (Ed. Estrella Polar), La cova dels dies (Ed. Fanbooks) i Un home cau amb Jordi Basté (Ed. Rosa dels Vents). En poesia, Primers AuxilisVermella Desterrats. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i actualment a El món a RAC1.






Pau Miró
Actor, dramaturg i director, és una de les veus més destacades de la dramatúrgia catalana contemporania. Entre els seus darrers treballs cal mencionar Terra baixa, interpretada per Lluís Homar (Temporada Alta, 2014), Dones com jo (Teatre Romea, 2014), Un refugi indie (Sala Beckett, 2012), Els Jugadors (Temporada Alta, 2011, que a Italia va guanyar el prestigiós Premi Ubú com a millor text estranger) o Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004). Durant la temporada 2008/2009 va estrenar La trilogia animal (Temporada Alta, TNC i Festival Grec), per la qual va rebre el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al millor text. Les seves obres han estat traduides a una desena de llengües.




Josep Maria Miró Coromina

Josep Maria Miró (Vic, 1977). Autor de CúbitLa travessiaObacEstripar la terraFumNerium ParkEl principi d’ArquimedesGang Bang (Obert fins l’hora de l’Àngelus) o La dona que perdia tots els avions (2009), entre d’altres. Ha rebut nombrosos de guardons pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Born –en dues ocasions, el 2009 i el 2011, i finalista el 2015– o el Frederic Roda en la LXV Nit de Santa Llúcia. També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaquen Neus Català, un cel de plom,  Esperança DinamitaLos libres cautiverios de Ricardo y Leonisa o Com si entrés en una pàtria. Els seus textos s’han traduït a una vintena de llengües i se n’han fet produccions i lectures en una trentena de països. També ha dirigit els seus propis textos i obres com El carrer Franklin(Lluïsa Cunillé) o La voix humaine (Jean Cocteau i Francis Poulenc). En l’àmbit periodístic ha treballat i col·laborat en mitjans com Radio Nacional d’Espanya, Catalunya Ràdio, Com Ràdio o El 9 Nou, entre d’altres. El curs 2015-16 s’incorpora com a docent al Grau d’Arts Escèniques de la Universitat de Girona. També ha impartit cursos i tallers a l’Obrador de la Sala Beckett i diversos seminaris internacionals. Des del 2013 és membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya.





Jordi Prat i Coll
Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la dedicació creativa al teatre amb la pedagogia. Entre els textos que ha estrenat com a dramaturg cal destacar Obra vista (Sala Beckett, 2005), De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013), Requiem for Evita (Temporada Alta i La Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona a millor musical), M’hauríeu de pagar (Temporada Alta, 2020; Sala Atrium i Grec Festival, 2021) o Fàtima (Teatre Lliure i Grec Festival, 2022). Ha traduït Copi, Caryl Churchill, Sarah Kane, Ayub Khan-Din, Lucy Prebble o debbie tucker green. Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Müller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). Entre els premis que ha rebut cal destacar el Ciutat de Barcelona per Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (Teatre Nacional de Catalunya, 2018), pel qual també va guanyar el Max a la millor adaptació teatral i el Premi de la Crítica a la millor direcció, o el Premi de la Crítica a millor text per M’hauríeu de pagar

Tots els Drets Reservats .
Premsa | Contactar | Condicions de compra | Accés professionals | Qui som? | On som? | Inici