A partir d’avatars quotidians, comentaris d’actualitat, lectures de llibres, apunts de vida quotidiana, petites cròniques universitàries... l’autor ens ofereix un conjunt de testimonis i de reflexions sobre els temps que vivim. Les anotacions breus, de vegades aforístiques, donen pas a observacions personals, anàlisis literàries o ideològiques, anotacions paisatgístiques o experiències d’espiritualitat budista. Des de la realitat de neorural, l’autor ausculta el pas de les estacions i mira amb atenció la vida que es desprén de les plantes i dels arbres, mentre que caminar és un exercici benèvol que connecta amb les forces creatives i espirituals. En molts moments, aquestes pàgines són un al·legat a favor de la terra i, sobretot, una defensa davant de l’urbanisme ferotge que l’amenaça.
Amb una escriptura plàstica i sensitiva, i una dicció viva i eloqüent, La casa que vull ens obre una finestra, plena de subtileses i perspicàcia, al món dels nostres dies.